Vés al contingut

Abd-Al·lah (nom)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nomAbd-Al·lah
Tipusprenom masculí Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab egipci Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua originalعبد الله Modifica el valor a Wikidata
Variants / En altres llengüesAbdallah, Abdulla, Abdullahi i عبدالله (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cognom idènticAbdullah Modifica el valor a Wikidata
Pàgines que comencen per «Abd-Al·lah»
Persones amb aquest nom (Wikidata)

Abd-Al·lah és un nom masculí teòfor àrab (àrab: عبد الله, ʿAbd Allāh) que literalment significa ‘Servidor de Déu’.[1][2][3][4]

Si bé Abd-Al·lah és la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,[5] també se'l pot trobar transcrit Abdullah, Abd Allah, Abdallah, Abdalla... normalment per influència de la pronunciació dialectal o seguint altres criteris de transliteració.[6]

Com a teòfor, també el duen molts musulmans no arabòfons que l'han adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua: albanès: Abdullah; bosnià: Abdulah; castellà d'Amèrica: Abdalá; català medieval: Abdalà, Abdal·là; somali: Cabdullaahi o Cabdulle; turc: Abdullah.

Llista de persones

[modifica]

Vegeu aquí personatges i llocs que duen aquest nom.

Notes

[modifica]
  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "أله". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Corriente, Federico. Diccionario árabe-español. Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. s.v. "أله". ISBN 8460008428. 
  3. Cortés, Julio. Diccionario de árabe culto moderno: Árabe-español. Madrid: Gredos, 1996, p. s.v. "أله" (Biblioteca Románica Hispánica). ISBN 8424917944. 
  4. Murata, Sachiko; Chitthick, William C. The Vision of Islam. I.B.Tauris, p. 125. 
  5. Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
  6. Excepte en el cas de personalitats àrabs contemporànies que hagin usat personalment transcripcions específiques i singulars del seu nom, es recomana, sobretot per als personatges històrics, emprar sempre la forma catalana normativa.